La llei de Gabor

Bona part dels articles de consum han sorgit per satisfer les ànsies de benestar d´un grup humà minoritari. La possessió d´aquests articles ha estat un signe de distinció i d´excel.lència. Posteriorment, l´afany de la majoria de la societat d´imitar els signes identificatoris dels grups aristocràtics ha fet que la possessió i el gaudi de determinats artefactes esdevingui una necessitat universal, un objecte quasi imprescindible per ser feliç.
Altres articles en el seu origen tenien com a finalitat la simple curiositat, fins i tot només la distracció. Per exemple, avui en dia la major part dels programes i dels productes informàtics són destinats a finalitats lúdiques (els jocs informàtics). A França, el 91% de propietaris d´un ordinador personal declaren que només l´utilitzen per jugar. D´aquestes dades podem concloure que la major part dels esforços econòmics dedicats a la investigació tecnològica es dediquen més a generar productes inútils i superflus que a solucionar problemes verdaderament importants per a la humanitat: desenvolupament d´energies no contaminants, tractament de determinades malalties, solucionar el problema de la fam ...
L´anomenada llei de Gabor explica les raons de la gran superproducció d´articles tècnics inútils. Segons aquesta llei: "tot allò que és possible serà realitzat inexorablement". La producció d´un objecte, per tant, no respon en essència a la resolució d´un problema o la satisfacció d´una necessitat bàsica concreta, sinó més aviat al repte tècnic de realitzar-ho. Tan bon punt l´artefacte s´ha produït, el que cal és inventar o generar les raons per a què esdevingui una necessitat majoritària. (J. Ellul, Le Bluff technologique).
D´altra banda, una tecnologia, la publicitat, és l´encarregada de convèncer als més escèptics de les virtuts del nou producte. Amb aquest objectiu, el que fa la publicitat és promoure al mateix temps el desenvolupament tecnològic.Un exemple: Bill Gates gastà al voltant de 250 milions de dòlars per promocionar el Windows 95. Desconeixem les despeses que va generar la promoció del Windows 98, ni la necessitat del nou producte, però ja se sap que uns mil milions de dòlars ha costat la gestació del nou Windows 2000 ("el producte més fiable que mai hem fabricat", digué Gates el dia de la seva presentació quan ja s´havia començat a comercialitzar, mentre sorgien els primers casos d´incompatibilitat amb l´antic software i problemes relacionats amb la seguretat). El que es desprèn d´aquest cas és que sistemes encara operatius, sense motius aparents són substituïts per altres que encara no han demostrat la seva vàlua i la seva millora respecte els anteriors.
Bibliografia:
Michel Claessens, La tècnica contra la democràcia, Edicions La Campana, Barna 1998

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"