individu

Individu
1.1 “l´individu no és més que el residu de l´experiència de la dissolució de la comunitat”, “revela ser el resultat abstracte d´una descomposició” , “és l´àtom, l´indivisible”.
1.2 “l´individualisme és un atomisme inconseqüent, que oblida que el que està en joc en l´àtom és un món. Per això, la qüestió de la comunitat és la gran absent de la metafísica del subjecte. La seva lògica sempre serà la mateixa, en la mesura en què manca de relació. Serà una lògica simple i temible que implica que allò que està absolutament separat tanca, si pot dir-se així, en la seva separació quelcom més que allò simplement separat. (...) per ser absolutament sol, no hi ha prou que jo ho estigui, cal a més que jo sigui l´únic que estigui sol. El que precisament és contradictori. La lògica de l´absolut violenta l´absolut. L´implica en una relació que rebutja i exclou per essència. (...) La relació (la comunitat) no és, si és que és, sinó allò que desfà en el seu principi –i sobre la seva clausura o sobre el seu límit- l´autarquia de la immanència absoluta”.
1.3 “La individuació desprèn entitats tancades d´un fons informe – tot i que la sola comunicació, contagi o comunió, produeix tanmateix l´ésser dels individus".
1.4 És el contrari a la singularitat.

Jean-Luc Nancy, La comunidad desobrada, Arena Libros, Madrid 1999

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"