excés


Ara tots seguim la recepta del bacallà, posar molts ous perquè en sobrevisquin uns pocs, i així l´excés es converteix en un precepte de la raó. L´excés no sembla excessiu, com el malbaratament ja no sembla malbaratador. El principal motiu pel qual abans el significat d´"excessiu" i "malbaratador" ofenguessin la racionalitat instrumental era la seva "inutilitat", però ara, l´excés i el malbaratament són qualsevol cosa menys inútils. Més aviat passen a ser condicions indispensables de la recerca racional de fins. Però quan es fa malbaratador el malbaratament? La resposta és complexa, perquè no ens adonem de l´excés excessiu i del malbaratament malbaratador fins que no ens passem.

Zygmunt Bauman, Comunidad. en busca de seguridad en un mundo hostil, Siglo XXI, Madrid 2006

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"