Brams d´ase no arriben al cel, però toquen els pebrots.


Llegeixo en el bloc d'un company de professió que, fa uns dies, ha estat escridassat i acusat de racista ("racista de mierda") per la mare d'una alumna que haurà de repetir 2n d'ESO perquè ha suspès quatre assignatures, tres de les quals amb un 1 (ja que el departament d'Educació no autoritza a posar 0).
L'incident va tenir lloc al vestíbul del mateix institut manresà, després del lliurament de les notes finals de curs. El professor titllat de racista, tutor de l'alumna en qüestió, ni tan solament era professor de cap de les matèries pendents. Però això és igual, perquè els esternuts vénen quan vénen, i a qui no li agradi que li esternudin a la cara se l'acusa de racista i se l'amenaça de denunciar-lo a la Unió Europea, com diu que farà la mare Coratge.
Algú hauria d'explicar a aquesta senyora que, actuant així, no solament no fa cap favor a la seva filla, si d'això es tractava, sinó que perjudica i malmet la imatge prou fràgil d'aquells col·lectius més susceptibles de patir els efectes del racisme i la intolerància. I contribueix a afegir més llenya al foc, precisament en temps de risc d'incendis, i a regalar unes quantes dotzenes de vots a partits tan modèlicament convivencials com Plataforma per Catalunya.
Fer-se passar per víctima del racisme sense ser-ho hauria de ser tan sancionat com qui defrauda hisenda o aquell jugador que simula una caiguda dins l'àrea i reclama penal. Sancionat i perseguit pels mateixos col.lectius antiracistes, com a primers interessats a preservar la reputació de les víctimes reals. Però també, en aquest cas, pel consell escolar del centre, el servei d'inspecció o qui pertoqui.
Temo que ningú no exigirà cap disculpa o aclariment a aquesta senyora, ni molt menys li imposarà cap amonestació. Temo, per tant, que continuarà utilitzant una fórmula que, des del moment que la utilitza, de ben segur que li deu haver proporcionat bons rèdits en el passat.
I algú hauria d'aclarir-li que, farols a banda, encomanar-se a Brussel.les, tenint en compte el tarannà de qui governa a la UE, és com trobar-te ran d'un barranc i invocar l'ajuda de la mare de Déu de l'empenta.

Jordi Estrada, Brams d´ase no arriben al cel, però toquen els pebrots, Regió 7, 4/07/2009

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"