superflu


A l´ombra de la globalització econòmica, cada vegada més persones es troben en una situació de desesperació sense sortida la característica dels quals és -i això talla la respiració- que senzillament ja no són necessaris. Ja no formen un "exèrcit en la reserva" (tal com els anomenava Marx) que pressiona sobre el preu del treball humà. L´economia també creix sense la seva contribució. Els governants també són escollits sense els seus vots. Els joves "superflus" són ciutadans sobre el paper, però en realitat són no-ciutadans i per això una acusació vivent a tota la resta. També queden fora del món de les reivindicacions dels treballadors. ¿Què són per a la societat? "Una font de despeses!"


Ulrich Beck, La revuelta de los superfluos, El País, 27/11/2005

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"